domingo, 21 de agosto de 2011

Sin título - Anna Rossell Ibern

(Catalán)

Em separen abismes de tu
que sento davant meu inapel·lables,
dintre meu consolidats,
perfectes.
Inútilment em mostres la teva ànima,
l’esgranes als meus ulls!
M’hi atanso i torno a mi,
i em recupero a mi de mi mateixa.
Quin ofec em sent l’esperit d’un punt
al mateix punt!: quin alè de mort
m’arriba per l’esquena mentre tu,
davant meu, inútilment, em mostres
la teva ànima!

© Anna Rossell (Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)
*
*
(Español)

Me separan abismos de ti
que siento ante mí inapelables,
consolidados en mí,
perfectos.
Me muestras inútilmente el alma,
la desgranas ofreciéndola a mis ojos.
Me acerco y vuelvo a mí,
Y regreso a mí desde mí misma.
Mi espíritu se ahoga en el camino
de un punto al mismo punto:
¡qué aliento de muerte me llega
por la espalda mientras tú,
ante mí me muestras
tu alma, inútilmente!

© Anna Rossell (Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)
*
© de la traducción Anna Rossell

1 comentario:

LA CASA ENCENDIDA dijo...

Desmenuzarse para renacer.
Besicos muchos.